Aquí trobareu, en format resum i entre d’altres, els articles de divulgació que vaig publicant al butlletí Fongs medicinals. El text complet, sempre amb les fonts citades, es llegeix a Substack. Més informació a la pàgina de l’Autor.
Fongs medicinals i artrosi: estat actual de l’evidència (2026)
20 d’agost de 2026
Vuit espècies de fongs medicinals —cordyceps, reishi, greixa crespa, orella negra, pelutxo, txaga, sanghuang i tremolosa blanca— compten amb mecanismes ben documentats en cèl·lules humanes i models animals per frenar la destrucció del cartílag en l’artrosi. Però només una, Phellinus linteus, ha arribat mai a un assaig clínic amb persones amb artrosi real: un pilot coreà amb vuit pacients per grup, de resultat ambigu i sense rèplica en quatre anys. L’article revisa els vuit mecanismes, el buit clínic i l’agenda de recerca que caldria per tancar-lo.
Bolets medicinals i disminució cognitiva en l’envelliment: estat actual de l’evidència (2026)
10 d’agost de 2026
L’absència de tractaments que aturin realment la progressió de les demències ha obert la porta a un interès creixent —entre pacients, cuidadors i també professionals— per qualsevol intervenció que prometi protegir la funció cognitiva a mesura que envellim. En aquest context, els bolets comestibles i medicinals han despertat un interès particular per les propietats neuroprotectores, antioxidants i antiinflamatòries que se’ls atribueix. Han entrat amb força en els darrers anys sobretot Hericium erinaceus (pelutxo o melena de lleó), Ganoderma sichuanense (lingzhi o reishi) i, més recentment, Grifola frondosa (crespell de castanyer, gírgola de castanyer o maitake).
Fongs medicinals i càncers de mama: estat actual de l’evidència (2026)
5 de juliol de 2026
Els fongs medicinals probablement no curen el càncer de mama. Però hi ha evidència creixent que poden ajudar algunes pacients a transitar millor el tractament oncològic: amb menys efectes adversos i millor qualitat de vida. L’article revisa espècie per espècie —des del PSK de Trametes versicolor, adjuvant oncològic aprovat al Japó des dels anys setanta, fins al reishi, amb un potencial biològic ampli però una evidència clínica encara desigual— i tanca amb un missatge directe per al professional sanitari: ni entusiasme ni nihilisme, sinó rigor.
Fongs medicinals i el son: estat actual de l’evidència (2026)
8 d’agost de 2026
Cada tardor, quan els boscos s’omplen de bolets, també es multipliquen als herbolaris els extractes de reishi, cordyceps i melena de lleó promesos per dormir millor. No és un interès nou —la medicina xinesa fa segles que hi recorre—, però la ciència que l’avala és més desigual del que sol explicar-se: mentre Poria cocos (el bolet de pedra de pi) ja té assaigs humans amb polisomnografia real, altres espècies més famoses es queden encara en el laboratori. Un recorregut per quatre fongs, quatre mecanismes diferents, i el que realment se’n sap.
Els primers bolets de l’any: El carlet negre
6 de març de 2025
El carlet negre (Hygrophorus marzuolus) és un bolet de muntanya poc conegut que apareix només a finals d’hivern i principis de primavera, tolerant fins i tot la neu, i que es troba entre els millors bolets pel que fa a qualitat culinària.
